dijous, 29 de gener de 2009

La noia que somniava un llumí i un bidó de gasolina (I).

La meva salut mental perilla cada vegada que agafo un transport públic i per desgràcia cada dia haig d'anar amb metro, bus, tramvia i/o taxi. Gràcies a Déu, mai no he ni tocat una puta bici del bicing. Mira, sempre n'hi ha un de pitjor.
Tots aquests transports foten fàstic, però fa uns quants dies vaig agafar el que més atacs de cor deu provocar per exel·lència en aquest país: el tren.

El tren dels collons va trigar 30 minuts a arrencar i al cap de 10 minuts de viatge ja es va averiar. Un tio de manteniment va baixar a arreglar-lo i ens van tenir 20 minuts més esperant. El tio era un gilipolles i quan li van preguntar per quanta estona en teníem, va contestar: “Algun dia llegaremos supongo” amb una xuleria que em feia venir ganes de partir-li el crani amb la caixa d’eines que portava. Durant tot el trajecte el tren només feia que parar i arrencar d’una sotregada. Només per això ja n’hi hagués hagut prou per, quan vaig arribar a Sants, incendiar la puta estació, però realment estava massa cansada per cremar res. A més, anava carregada amb una maleta i només tenia ganes d’arribar a casa. No tenia ni putes ganes de baixar les escales del metro amb la maleïda maleta, així que vaig agafar un taxi, el qual, per un trajecte que normalment em costa 4 euros, me’n va costar 9 perquè es veu que et cobren 1€ de portar la maleta i un suplement de 2,10€ per sortir de l’estació. Dins meu pensava: “Senyor taxista no jugui amb foc perquè es cremarà, i ja m’he reprimit de fer un castell de focs a l’estació, però no sé si em podré aguantar de calcinar-li el cotxe”. Novament no vaig fer res. Em veia massa aprop del moment d’estirar-me la sofà.

Quan finalment vaig arribar a casa, engego la TV i em surt la puta cara de la Isona de Vendelplà!!! Òstia puta... les persones tenim un límit i el meu el van sobrepassar en excés masses vegades en massa poc temps. Estava encegada de ràbia i només em venia al cap una caixa de llumins que hi havia a l’escriptori de l’hotel, la qual finalment vaig decidir no agafar, i tot de fills de la gran puta cremant en una foguera inmensa. Aquesta imatge i els seus crits de dolor em van calmar una mica.

Aleshores vaig recordar que en pujar al tren em vaig fixar amb el llibre que llegia la noia del meu costat i em va fer gràcia el títol: “La noia que somniava amb un llumí i un bidó de gasolina”.

Ara veig que podria titular perfectament la meva biografia.

8 comentaris:

  1. El que més fot d'aquests dies que acabes enrabiat amb tot i tothom és que et vingui algú, i condescendentment et digui: "Va, que no passa res, demà serà un altre dia, em tens per al que vulguis, a tots ens passa..." i demés tòpics de merda.

    Un cop de puny al teu estómac sí que m'ajudaria, capull@!

    Vinga, estimada Sagristana, ànims. Ja sap que em té per al què vulgui, oi? Demà serà un altre dia, ja ho veurà com estarà més animada. A mi també em passa, de vegades...

    ResponElimina
  2. Albert II, alias emperador Còdol29 de gener de 2009 a les 18:56

    Un gran llibre, sí senyor. Bé, encara que fos un bunyol l'exhaltaria pel sol fet de ser suec... deformació professional suposo...
    No estigui tant tensa senyoreta Sagristana. Si vol li passo el contacte d'un sensei d'arts marcials prohibides que li ensenyarà com pelar un paio en 2 segons i sense gaire soroll. Cosa fina... i si vol fer soroll i fum deixi estar la benzina i passi's pel laboratori que li donaré una coseta més divertida i espectacular...
    Salut !!

    ResponElimina
  3. Recomanació de ma santa mare que amb 50 anys no paga el tren. Ella es cola. Diu que fins que no tinguem l'Estatut i RENFE estigui controlada per la gene ella no paga. Porta així uns dos anys, i de moment va bé.
    He suposat que el "tren" era RENFE... perquè no hi ha cosa pitjor.

    Vagin amb Déu.

    ResponElimina
  4. No és precisament el tipus de literatura que acostumo a llegir (la bona, afirmaré amb un excès de supèribia) però he d'admetre que és un títol que fa posar "gallina de piel". L'altre dia tot just pensava això quan estava esperant a la meva parella a la llibreria on treballa i a l'aparador hi havia aquest llibre de títol tan grandiós al costat de "Petons de diumenge" de la germana del Toni Soler. Quina puta merda de títol i, molt probablement, quina puta merda de llibre.

    ResponElimina
  5. No sé la germana del Toni Soler, però el Toni Soler fot anys va escriure una novel.la de ficció històrica que em va agradar molt: Pretèrit Imperfecte.

    No agafin el tren, agafin el cotxe home! Així també es podran indignar amb els límits de velocitat, les retencions, els peatges que mai es deixen de cobrar, els accidents...

    ResponElimina
  6. El pròxim cop que et passi alguna cosa així no et tallis i lia-la ben liada!!

    ResponElimina
  7. Millor que et masturbis, que tb relaxa, i no porta problemes colaterals. T'ho dic per experiència. Sinó, demana-li consell al Pare B.

    ResponElimina
  8. Estimat Pare Bukkàkez: vostè com a home de Déu sempre té paraules de consol... vigili però que algún dia no li fassin empassar d'una patada a allò que li penja sota la sotana :)

    Benvolgut Albert II, alias emperador Còdol: Si no estés tan lluny si que passaria algun dia perquè em passés explosius d'aquests tan sofisticats que deu tenir al laboratori. Ja n'estic una mica farta de la gasolina... que després la mala olor no marxa de cap manera.

    Benvolguda mare_de_deu(pregueu per nosaltres pecadors): La seva santa mare sí que en sap. Jo a sobre vaig pagar 6€ de bitllet... però prenc nota.

    Benvolgut Valero Sanmartí: La germana de Toni Soler? No en va tenir prou en enxufar tota la seva família a "Malalts de tele" aquest? ;) Sàpiga vostè que després de la meva merda de dia l'únic que em va fer tornar el bon humor va ser el seu post de "jo només treballo al bread&butter".

    Benvolgut Markutis: El cap de setmana següent vaig agafar el cotxe i per no pagar el refotut peatge em vaig menjar la cua a Vallirana. Així, en general, tot és una puta merda.

    Benvolgut sombretti: Sap què passa? Que tanta indignació m'agota. Així que, tot i que me'n mori de ganes de liar-la, la mandra em pot i acabo rabiant pel blog. Bé, per alguna cosa ha de servir això...

    Benvolgut Anònim: Ja té raó ja... és molt més espectacular montar un castell de focs a Sants amb tots els taxis inclosos, però clar problemàtic ho és també. El Pare B. el que em recomanaria és que primer ho cremés tot i després, un cop a casa, utilitzes el vibrador. Perquè quedar-se amb una sola cosa si es pot tenir tot?

    ResponElimina

 
ir arriba