dissabte, 27 de desembre de 2008

Regal de reis: Bukkakembergs

Si me les porten els reis, seré el més fashion, molón i pretenciós de la Parròquia.
I quina hòstia tan consagrada els donava als que duen Bikkembergs!


diumenge, 21 de desembre de 2008

Les nenes tontes (III): Camelar-se-les

Què dir per camelar-se una tia tonta:
(Encara no testat en el món real)
  • Ets preciosa, metafòricament parlant.

  • La teva ímfima intel·ligència es veu eclipsada per la teva bellesa.

  • Tinc una VISA de 20 centímetres.

  • Per mi, ets algú molt espacial.

  • Sóc Relacions Públiques del 'Mong's Coprophagikal Club' on es reuneix la jet-set de la ciutat.

  • La meva sèrie preferida és 'Sexo en Nueva york'.

  • La relació endogàmica dels teus pares explica perque ets tan especial.

  • M'encanta el color del teu Fotolog.

  • T'admiro per tenir un perfil -ple de fotos- al Badoo.

  • M'encanta passar-me hores intentant desxifrar el què hi diu al teu nick.

  • No m'importa que siguis emo; m'encanta autolesionar-te.

  • Tens una bellesa plàstica que em fascina, Yola.
  • Em fan descompte a TOUS.

  • Vols que quedem per veure 'Escenas de Matrimonio' junts?

  • TOTES teniu raó: tots els homes som iguals.

  • T'estimo.

divendres, 19 de desembre de 2008

El Dia del costat de casa meva em fot molt de fàstic.

Gràcies al post del nostre apreciat Markitus m’he recordat de l’experiència desagradable que vaig viure fa un parell de dies.

Ho confesso: estic enganxada a la coca-cola. En deixo de veure a temporades, però ara passo per un moment en el que em ve de gust a tota hora. És per això que al cap d’un parell d’hores d’estar passejant i mirant botigues necessitava beure’m una llauna. Quasi ja estava al costat de casa i vaig pensar que entraria un moment al Dia a comprar-ne una ampolla i me la beuria dinant. A mala hora se’m va acudir això òstia...

Aquest supermercat, com a mínim el que tinc a prop de casa, fa una pudor inaguantable. Només entrar ja se’m va començar a remoure l’estómac i vaig pensar a sortir, però total només era agafar una coca-cola i fotre el camp. Després de travessar tots els passadissos, em vaig trobar davant d’on hi ha les begudes i, com ja m’hauria pogut imaginar, no n’hi havia de la que volia. En tenien de zero, light, sense cafeïna, sense cafeïna i light... però on era aquella tan ansiada ampolla de coca-cola normal per la qual havia creuat tot aquell cau de rates pudent? Ni que fos una trista llauna home...

En aquell moment no només em va envair la ràbia per haver entrat allà, sinó que el meu cos ja no va poder suportar més aquella mala olor i em van començar a venir basques.
Tan ràpid com vaig poder em vaig dirigir a la sortida, temia potar allà mateix, però tot i que només tenia ulls per la porta, al marxar em vaig fixar amb la caixera. Valga’m Déu! L’encarregat de recursos humans d’aquell lloc ha de ser per força retardat mental, ara segurament ni la meitat del que ho són les ties de la caixa, les quals per norma són sudàques o yenis, gordes, lletges i baixetes, que com els donis un bitllet de 20 per pagar 7.35 ja no sabran quan t’han de tornar.
Bé, un cop fora del lloc aquest, vaig continuar cap a casa i vaig entrar a un pans&company per comprar la puta cola. Però és clar, era l’hora de dinar i estava a petar de gent. Aquí sí que ja em pensava que mataria algú.

Finalment, amb la sang bullida, vaig anar al cyber de sota casa meva a comprar dues putes llaunes. Per fí un lloc decent! Em van costar 3 euros, però com a mínim em vaig poder tranquil·litzar i beure de gust.

Amb tot això vull dir que, per molt que fos el mateix producte als tres llocs i a l’últim el preu fos molt més car, no hi ha ni punt de comparació. Així doncs, el meu consell de merda és que seguiu l’exemple del sr. que vol ser blogger i aneu a comprar al mercat o a llocs de confiança, que per estalviar-me un puto euro ja veieu el tràngol que vaig haver de passar.
Ui sí... que la Sagristana ens ha sortit llepafils ara... Doncs sí! I què passa?



dimarts, 16 de desembre de 2008

Fets i gent que fan que et creguis súper guai (II): ANAR D’ERASMUS.

Segurament la majoria que llegiu això hi haureu anat o tindreu amics que hi han anat. Jo no diré si hi he anat o hi he deixat d’anar, només vull escopir el que en penso:
PER ANAR D’ERASMUS NI HAS DE TENIR DOS COLLONS NI ETS UN HEROI NACIONAL.

Deixeu-me que m’expliqui. N’estic més que farta d’escoltar frases de l’estil: “fulanito sí que els té ben posats perquè ha marxat quatre mesos als EEUU sol, sense conèixer a ningú” o “menganita sí que és valenta perquè ha anat a estudiar xinès 10 mesos a la Xina popular”.
Ull, no confonguem anar d’Erasmus (o qualsevol programa d’aquests) amb anar a treballar perquè on ets no hi ha sortides o no les que a tu t’agradaria. Estem parlant de fer una cosa perquè vols, no perquè t’hi vegis obligat o les circumstàncies t’hi aboquin, i a sobre que sigui una cosa que implica de tot menys treballar i/o estudiar. Només viatjar, tajar-se i conèixer gent. O això és el que es vol aparentar, perquè s’escolta cada fantasmada després que també tela... Però el tema és que:

Per mi, tenir dos collons és estar-te morint de gana al teu país i deixar-ho tot per anar a fer de puta a un altre continent per alimentar els teus fills.

Per mi, tenir dos collos és que et diguin que tens un càncer, alzaimer, esclerosi múltiple o qualsevol malaltia d’aquestes xungues i li plantis cara.

Per mi, tenir dos collons és que se’t mori un fill i no t’enfonsis perquè en tens més que encara et necessiten.

Per mi, tenir dos collons és ser/quedar-te paraplègic, cec, o amb qualsevol discapacitat greu i tenir prou forces com per no voler-te suïcidar.

Per mi, tenir dos collons és que el teu marit et desfiguri la cara, t’hagi mig matat a hòsties i encara tinguis ganes de refer la teva vida.

I així un llarg etcètera.

Per mi, anar-se’n d’Erasmus no és tenir dos collons, és ganes de passar-se uns mesos de puta mare i tenir uns pares que t’ho puguin pagar.

Primera fotografia que surt al Google imatges en buscar Erasmus.

Ei, i res en contra eh. Però que no m’ho pintin com una tragèdia això de tenir lluny els que t’estimes perquè no n’hi ha per tant. I si realment n’hi ha per tant doncs mira, maletes i cap a casa.

dissabte, 13 de desembre de 2008

Torna SAU

Carles Sabater en el cartell
promocional de la nova gira de Sau.



dijous, 11 de desembre de 2008

JUGAR A LA PUTA I A LA RAMONETA.

El senyor Joan Tardà l’altre dia va fer les següents declaracions: “Visca la República. mori el Borbó” en un acte a les joventuts del partit.

Ja sabem que qualsevol cosa que digui un membre d'ERC no serà benvinguda a Espanya i serà automàticament tretra de context per tal de fer-ne sang. Si els senyors de la COPE poden tractar cada dia el govern de Catalunya de nacional-socialista (entre moltes altres coses) i aquí no passa res, tampoc s'haurien d'escandalitzar tant davant de les declaracions del senyor Tardà.
De tota manera, i tot i que no hi entenc gens de política, ni en comento casi mai res, en aquest cas em prendré la llicència d’opinar.
Desconec com està anant tot el procés i me la suda bastant, però el que m’agradaria llegir als diaris és el següent:

Lluny de retraure’s de les seves declaracions, el senyor Joan Tardà va convocar la premsa i els va dir: “no només he fet ús d’aquesta frase històrica del 1714 perquè m’ha sortit dels collons, sinó que és el que penso de veritat. I per si no els va quedar prou clar, al que em referia és que em cago en tota la escòria de la monarquia i tot el que representen.” Posteriorment a aquestes paraules es va abaixar els pantalons i, literalment, va defecar sobre una fotografia de la Família Reial.

Amb això no vull dir que estigui ni en contra ni a favor de les declaracions del Sr. Tardà, l’únic que vull dir és que el que no s’hauria de permetre és que cadascú pugui dir el que li roti i després, quan veu que se n’ha anat de la llengua més del compte, faci tota la parafernàlia de demanar disculpes, perdó i llepar-los el cul.
Ja dic que no sé si aquest és el cas. però normalment, tots aquests que llancen la pedra i amaguen la mà, on s’acaben cagant finalment és a les calces.


PD: Sé que he trencat amb el rollo de la tipologia femenina, però no me n’he pogut estar. Els prometo el post de la guerra de furcies, amb fotografia pujada de to (que es pugui ampliar), inclosa en breu (qui diu en breu... diu...).

dimarts, 9 de desembre de 2008

Les nenes tontes (II): Ladies night

Punt 2)
Em fot molta rabia les quedades de noies sota expressions com Ladies Night i sucedanis.

Una cosa pot ser trobar-se sols ties, i deixant de banda que no té res d'espectacular ni extrany, NO cal fotre-li noms pàmfils de merda.

Què cony us penseu?

Que estareu en una habitació rosa vestides amb pijama, estomacant-vos amb els coixíns de plomes (els quals les perdràn a partir del tercer cop), mentre parleu del capità de l'equip de futbol americà que us agrada i menjeu una galleda de 5 kilograms de gelat de chocolata?

O que us vestireu arrebatadorament atractives amb vestits de trillons de dolars i amb Manolo Blahnik's de 30 centímetres i anireu a un lounge club (que no tinc ni puta idea de què és però sona pedant fins sangrar) on beureu cocktels exquisits i cada una lligarà amb un home refinat del seu estil?

Això no ho fareu en la vostra puta vida, furcies!

3girls 1 horse... bé, de fet: 3girls 1pony

Feu-vos un favor i deixeu de veure-us reflectides en les protagonistes de Sexo en Nueva York.
I com a bon busca-raons que sóc, aquí us dedico les que he trobat:

  • Per que (en els casos que he observat jo) teniu vint-i-pocs anys (i algunes ni hi arribeu).

  • Per que NO estem ni a Nova york, ni a Estats Units. Com a molt estareu a Barcelona, i si aneu del mateix pal a Barcelona també mereixeu que se us insulti per pretencioses.

  • Per que la vostra vida no té res a veure amb les de la sèrie.

  • Per que aquesta sèrie, com la gran majoria són ficció.
    Que veieu pas pel carrer gent desenterrant escotilles, fugant-se de presons o volant? Oi que no? Per que és mentida!

  • Per que les vostres propies companyes del puto Ladies Night són les vostres pitjors enemigues.
I per acabar us diré una cosa: TON-TES

Paraulota del nen Bukkàkez.

divendres, 5 de desembre de 2008

Les nenes tontes (I): Aparentar intel·ligència



Avui començaré a arremetre contra part del gènere femení a través de varis punts:

Punt 1)
Les ties que estan constantment intentant mostrar la seva intel·ligència són gilipolles.

Les ties que realment són intel·ligents no van aparentant res.
No es preocupen per demostrar res.
La seva intel·ligència la mostren amb escreix en el dia a dia i en el tracte normal.
No tenen absoluta por a fer tonteries, a fer el que els rota i a dir bajanades perque elles ja saben com són i saben que els altres se n'adonaran tard o d'hora.

Les noies tontes són reticents a fer el ridícul voluntari, a dir parides i a ser eixelebrades. Bé, a excepció de les noies mooolt tontes, però no hi ha perill de confondre-les amb les intel·ligents perque salten a la vista.

Aquesta reticència de les tontes, les porta a una actitud pedant, de maduresa barata i de fer comentaris aparentment profunds, en els quals m'hi cago amb diarrea.

dimecres, 3 de desembre de 2008

Cançonetes de Nadal (i la puta que va parir els recitals).

Ja fa dies que amb els nens de catequesi estem aprenent algunes nadales pel concert (ja pots contar) de Nadal, al qual assistiran els seus progenitors.
No cal dir que la mala llet que se m’acumula en els assajos és equivalent a la que deuria tenir el paio que va proposar fer recitals amb més de 100 nens, perquè sentir més de 30 vegades seguides la mateixa cançoneta pot fer perdre els nervis a tothom. De tota manera, si ho penso bé, així no m’haig de molestar a explicar-los la paraula de Déu, o sigui que alguna cosa positiva se’n treu.
El problema principal ve quan a alguna de les catesistes, molt motivades totes elles per cert, se li acudeix que nosaltres també hauríem de participar en el recital cantant una cançó. I aquí ve quan el maten que diuen, a la catesista en qüestió per ser més exactes.
Òstia puta, no pot callar la boca no, la de liar i no només a ella, sinó als altres també.
Perquè clar, si dius que no vols participar-hi, no perquè no t’agradi cantar (sóc la primera d’apuntar-me al carro amb un parell de copes), sinó perquè et cagues en el Nadal, les nadales, els nens, els seus maleïts pares i la puta merda de la parròquia, doncs ja et miren amb mala cara.
Perquè no sigui dit, acceptes fer el capullo davant de més de 300 persones amb càmeres de fotos, vídeos i mòbils amb més píxels que persones sereu sobre l’escenari, desitjoses de penjar els vídeos al youtube. Ara, el que no pots acceptar de cap de les maneres és que us hagueu de disfressar i pintar de rens amb cascavells i tot.

Aquesta va ser la proposta de vestuari del capellà en saber que aniríem de rens. Com veieu les banyes tenen un paper molt important. Ara, el cascabell no volgueu imaginar on volia que ens el poséssim.


Valga’m Déu, que ni que em foti vint cubates surto així enlloc! Que a sobre això dels rens ni és cristià ni és res...
On estan aquells pastorets amb el Lluquet i el Rovelló i els mateixos textos any rera any?
On estan aquells nens ja més grans vestits de reis mags llançant-se projectils en forma de caramels?
On estan aquells regals en mostra de respecte i agraïment a les catesistes en forma de panera o Ferrero Rocher? (els regals eh, no que les catecistes tinguessin forma de préssec en almívar o de bombó).
Doncs ja us ho diré: ENLLOC. I tot gràcies als quatre il·luminats de sempre que volen americanitzar-ho tot i es pensen que fent un recital de nadales els nens estaran més contents.
A veure, que no us n’adoneu? Els nens estarien més motivats si els féssim fer un musical a l’estil High School o Camp Rock o aquestes merdes que miren, no fent-los cantar quatre nadales avorrides.
Per favor, de cara a un altre any, només demano a la parròquia que prohibeixi tals actes per la salut mental dels catecistes, o en el seu defecte que faci una comanda de cava i coca cent vegades superior.

PD: Aquest escrit va especialment dedicat a Ms. Pissara Negra, perquè estic segura que també deu estar patint aquest tipus de “projectes engrescadors”.

dilluns, 1 de desembre de 2008

La merda que corre per Facebook


Com ja comentava en Josep, Facebook és una puta merda. I la seva idea de crear perfils ficticis i sembrar el pànic m'agrada molt, però la meva peresa no em permet, per ara, sembrar l'odi i el pànic més enllà d'aquest blog.

De fet, no. Facebook no està malament, el que passa és que està ple de putes xorrades que al menys a mi, m'incordien cada cop més.
I si algo m'irrita més que les putes xorrades, és la gent que s'hi aboca.
I encara m'indigna més que la gent s'empenyi en que jo també sigui partícep de tals xorrades. No per que no m'agradin les coses xorres, que moltes sí, però no les del Facebook.
És el no parar de la rabia aliena.

Total, que entre invitacions a mil-i-una merdes e invitacions a grups, cada un més ridícul i estúpid que l'anterior, em tenen fins els ous. A hores d'ara dec tenir unes 200 invitacions a tot tipus d'estupideses, i lo pitjor és que moltes d'elles enviades repetidament per els mateixos contactes. Em cago en la seva puta mare (i sí, sé que les puc borrar).
Són el mateix tipus d'escoria que t'omplen el correu amb mails reenviats.
A aquests, se'ls hauria de vetar l'accés a internet. O tallar les mans i arrancar els ulls.


Tornant al Facebook, també em fa molta rabia la pretenciositat de la gent.
A la mínima aprofiten per vacil·lar del màster que estan estudiant a Hong Kong, del viatge mensual a l'Atlàntida o de lo cools que són per freqüentar qualsevol puto antre de moda. No sé si sols m'ho sembla a mi però al Facebook molta gent treu el pijo i l'snob que duen dins, per petit que sigui.
I això no és bo per la meva estabilitat emocional.

I per últim tenim els fills de puta que t'etiqueten a les fotos.
Que no és mala idea, però sempre hi han els graciosos de merda que penjen les pitjors fotos i en fan la màxima difusió.
I aquí jo els dic:

Em cago en ta puta mare, gilipolles! Les fotos on surto fumant heroïna i grapejant-li el cul a aquell travel·lo tailandès semi-nu no m'ajudaran gens en la meva carrera a arribar a Papa!

 
ir arriba