dijous, 11 de desembre de 2008

JUGAR A LA PUTA I A LA RAMONETA.

El senyor Joan Tardà l’altre dia va fer les següents declaracions: “Visca la República. mori el Borbó” en un acte a les joventuts del partit.

Ja sabem que qualsevol cosa que digui un membre d'ERC no serà benvinguda a Espanya i serà automàticament tretra de context per tal de fer-ne sang. Si els senyors de la COPE poden tractar cada dia el govern de Catalunya de nacional-socialista (entre moltes altres coses) i aquí no passa res, tampoc s'haurien d'escandalitzar tant davant de les declaracions del senyor Tardà.
De tota manera, i tot i que no hi entenc gens de política, ni en comento casi mai res, en aquest cas em prendré la llicència d’opinar.
Desconec com està anant tot el procés i me la suda bastant, però el que m’agradaria llegir als diaris és el següent:

Lluny de retraure’s de les seves declaracions, el senyor Joan Tardà va convocar la premsa i els va dir: “no només he fet ús d’aquesta frase històrica del 1714 perquè m’ha sortit dels collons, sinó que és el que penso de veritat. I per si no els va quedar prou clar, al que em referia és que em cago en tota la escòria de la monarquia i tot el que representen.” Posteriorment a aquestes paraules es va abaixar els pantalons i, literalment, va defecar sobre una fotografia de la Família Reial.

Amb això no vull dir que estigui ni en contra ni a favor de les declaracions del Sr. Tardà, l’únic que vull dir és que el que no s’hauria de permetre és que cadascú pugui dir el que li roti i després, quan veu que se n’ha anat de la llengua més del compte, faci tota la parafernàlia de demanar disculpes, perdó i llepar-los el cul.
Ja dic que no sé si aquest és el cas. però normalment, tots aquests que llancen la pedra i amaguen la mà, on s’acaben cagant finalment és a les calces.


PD: Sé que he trencat amb el rollo de la tipologia femenina, però no me n’he pogut estar. Els prometo el post de la guerra de furcies, amb fotografia pujada de to (que es pugui ampliar), inclosa en breu (qui diu en breu... diu...).

6 comentaris:

  1. Ja sabem que la llibertat d'expressió no és igual per a tothom. Avui mateix el Fraga és notícia.

    Sort que tenim els blogs...

    ResponElimina
  2. És tan difícil avui en dia trobar algú que suporti els seus propis ideals.

    El més trist és que això ho veig cada dia, a un nivell més inferior, per suposat, però precissament això és lo trist: que la gent no tingui un parell d'ous per apoyar el que diu.
    Tothom vol dir la seva però sense ofendre a ningú, i quedant bé.
    Gent que a la mínima pressió s'abaixen els pantalons i ploren com unes nenasses demanant perdó i disculpant-se.

    Així no anem en lloc.

    ResponElimina
  3. Si, si. Maleit sigui el primer esser huma que va pronunciar el comodi "s'han malentés les meves paraules". ES la escusa més barata del món, gairebé com el "perdona reina, es la primera vegada que em passa, no m'havia fallat mai". Aquesta no es meva, es que tinc un amic que...

    ResponElimina
  4. Home, si hi ha un home capaç de mantenir-se ferm en els seus ideals és el senyor Joan Tardà. Encara el recordo barallant-se amb el president del congrés dels diputats perquè no li sortia dels ous parlar en castellà. Tothom es posa la defensa de llengua a la boca, però per insistència la seva (massa i tot pel meu gust).

    ResponElimina
  5. Sembla que quan es fa us de la llibertat d'expresió, s'ha d'analitzar fil per randa cada un dels mots utilitzats, com si envés de paraules fossin ordres. Al cap i a la fi,si se'n parla tant, i els altres li donen tanta importancia es que dupten que no hi hagi certes raons en les paraules.,o això es el que amí em sembla.

    ResponElimina
  6. Benvolgut Josep:
    Té vosté tota la raó. Però ni que sigui així, si es diu una cosa s'ha de ser conseqüent amb el que pot causar.
    I sí, sort en tenim dels blogs...

    Estimat Pare Bukkàkez:
    D'això ens queixem sempre no? De veure i escoltar feligresos als quals els falten un parell de collons i que a la mínima corren a les faldilles de la mare. Espero que quan es vinguin a confessar els posi una bona penitència.

    Benvolgut sr.manel:
    Espero que l'autor d'aquestes frases i els que les empren sovint cremin a l'infern com es mereixen.
    I tranquil, ja m'ho soposava que l'última frase l'havia sentit dir a un amic.

    Benvolgut Markitus:
    No es pensi que ataco directament el sr.Tardà, només l'he agafat com a exemple per mostrar el meu desacord amb tots els que llancen la pedra i amaguen la mà.
    Cal saber quin és el lloc que s'ocupa, els ideals que es tenen i com es volen defensar. Més enllà d'això, no seré jo qui jutgi a aquest home i les seves declaracions.

    Benvolgut Anònim:
    Exacte. Dir la opinió pròpia no vol dir voler-la imposar als altres i és per això que no s'hauríen de demanar tantes disculpes.

    ResponElimina

 
ir arriba