dimarts, 16 de desembre de 2008

Fets i gent que fan que et creguis súper guai (II): ANAR D’ERASMUS.

Segurament la majoria que llegiu això hi haureu anat o tindreu amics que hi han anat. Jo no diré si hi he anat o hi he deixat d’anar, només vull escopir el que en penso:
PER ANAR D’ERASMUS NI HAS DE TENIR DOS COLLONS NI ETS UN HEROI NACIONAL.

Deixeu-me que m’expliqui. N’estic més que farta d’escoltar frases de l’estil: “fulanito sí que els té ben posats perquè ha marxat quatre mesos als EEUU sol, sense conèixer a ningú” o “menganita sí que és valenta perquè ha anat a estudiar xinès 10 mesos a la Xina popular”.
Ull, no confonguem anar d’Erasmus (o qualsevol programa d’aquests) amb anar a treballar perquè on ets no hi ha sortides o no les que a tu t’agradaria. Estem parlant de fer una cosa perquè vols, no perquè t’hi vegis obligat o les circumstàncies t’hi aboquin, i a sobre que sigui una cosa que implica de tot menys treballar i/o estudiar. Només viatjar, tajar-se i conèixer gent. O això és el que es vol aparentar, perquè s’escolta cada fantasmada després que també tela... Però el tema és que:

Per mi, tenir dos collons és estar-te morint de gana al teu país i deixar-ho tot per anar a fer de puta a un altre continent per alimentar els teus fills.

Per mi, tenir dos collos és que et diguin que tens un càncer, alzaimer, esclerosi múltiple o qualsevol malaltia d’aquestes xungues i li plantis cara.

Per mi, tenir dos collons és que se’t mori un fill i no t’enfonsis perquè en tens més que encara et necessiten.

Per mi, tenir dos collons és ser/quedar-te paraplègic, cec, o amb qualsevol discapacitat greu i tenir prou forces com per no voler-te suïcidar.

Per mi, tenir dos collons és que el teu marit et desfiguri la cara, t’hagi mig matat a hòsties i encara tinguis ganes de refer la teva vida.

I així un llarg etcètera.

Per mi, anar-se’n d’Erasmus no és tenir dos collons, és ganes de passar-se uns mesos de puta mare i tenir uns pares que t’ho puguin pagar.

Primera fotografia que surt al Google imatges en buscar Erasmus.

Ei, i res en contra eh. Però que no m’ho pintin com una tragèdia això de tenir lluny els que t’estimes perquè no n’hi ha per tant. I si realment n’hi ha per tant doncs mira, maletes i cap a casa.

11 comentaris:

  1. Totalment d'acord. Jo durant la carrera no vaig anar d'Erasmus per comoditat i mandra. I ara que sóc fora i he vist com viuen els suposats estudiants d'Erasmus me n'alegro de no haver-ho fet! Quines corts de porcs, descontrol del malsà... els cabrejos que m'hauria agafat amb els pringats de torn amb els que hagués hagut de compartir "pussilga"... quita quita! si es va a fora es fa bé, amb feina, calers i comoditat. Per fer el guarro ja hi ha l'interrail...

    ResponElimina
  2. Això és com els pijeras que fan la volta al món de vela amb els seus iots de última tecnologia, els seus gps, las seves connexions via satèl.lit, els seus seguiments televisius, els seus sponsors milionaris, etc..., que sempre que surten a la tele és per autodenominar-se com a aventurers. Quins collons!

    ResponElimina
  3. Per algun motiu més de la meitat dels erasmus que venen a l'estat espanyol trien la ciutat de Barcelona.

    Com ho va dir la Consellera Tura? "Turisme de borratxera"?

    ResponElimina
  4. Voste si que hauria de ser anomenat heroi nacional despres de treure a la llum un dels majors enganys de la historia. Es com la gent que se'n va a estudiar Angles a Anglaterra... es la universitat de la vida ves. Pero si que aprenen a dominar llengües si... les propies i les alienes.

    ResponElimina
  5. Ostres, primer allò de compartir pis d'estudiants i ara l'Erasmus. Estan fent vostès dos un recorregut per les meves fantasies de joventut no complertes. I per molt que les degradin no aconseguiran que deixin de ser fantasies, he vist massa college movies americanes.

    En quant a les estades per aprendre anglès, un cop vaig acoplar-me a un viatge d'acadèmia d'idiomes (no he estat mai matriculat a cap, prefereixo veure pelis en VSO) i vaig descobrir un fet inquietant: es pot treballar de cambrer durant un any a Anglaterra i adquirir el nivell necessari per anar al McDonalds i dir "ponme un heladito". Després diem dels inmigrants d'aquí, que no s'integren, i per aquells mons de Déu es creen uns ghettos d'espanyols que riute'n tu dels Tabligh.

    ResponElimina
  6. Bé, jo sí he anat d'Erasmus i estic orgullós. Vaig anar aBerlin i probablement no va ser com la majoría dels erasmus. Allá n'hi ha una oferta cultural Brutal i jo crec que la vaig aprofitar prou bé. Ara bé, conec grups de gent que també estaven a Berlin i van fer "l'espanyolet" per aquelles terres (furtant, fent "simpas", etc, etc).
    Quant a fantasmades... és vàlida la teoría del parchís: mejes una i contes vint.

    ResponElimina
  7. Fins i tot hi ha Erasmus per Magisteri.

    Però ho ha d'entendre: Anar a l'estranger a aprendre a enganxar gomets els dóna un expedient brillant.

    I què me'n diu del que fan els estudiants (i mestres) més progretas d'anar els dos mesos d'estiu de vacances "solidàries" a algun país de l'Amèrica llatina? dos mesos amb la majoria de despeses pagades amb l'excusa de muntar un projecte, per tornar al setembre i convertir-se en el més oh-yeahhh de la plantilla. I nou mesos posteriors en els que no es treurà el turbant del cap ni per dutxar-se. Ni el penjoll confeccionat pels indígenes expressament per a ell, que curiosament és exactament igual que els que venen a totes les parades de peruans.

    Salutacions antipedagògiques.

    ResponElimina
  8. Està bé, ho diré...
    - Jo vaig fer un intercanvi d'estudis amb Finlàndia. Però no va durar tant!!!
    - La meua senyora sí que va estar TOT UN CURS a París.

    ResponElimina
  9. Benvolgut Albert,
    no és ben bé que jo critiqui l'estil de vida que porten els Erasmus, més aviat és que no suporto que es creguin més que la resta per haver estat una temporada foten el golfo a l'estranger. Em queixo dels fums amb què tornen i el menyspreu que mostren a les coses que sempre havien fet.

    Benvolguda C.E.T.I.N.A,
    ufff totalment d'acord. És aquesta prepotència i aires de superioritat per haver fet una cosa que no té el més mínim mèrit el que em fa saltar els nervis.

    Benvolgut Josep,
    jo he conviscut amb molts Erasmus i exactament el que fan és això: turisme de borratxera. Però un cop més no ho critico això, ja s'espavilaran ells i els seus fetges. La qüestió és que em molesta que siguin tan fantasmes... tenia un company de pis que no sortia mai de casa, o ben poc, i després es fotia uns nicks al msn com si s'estés foten les farres del mil.
    I tranquil, tots tard o d'hora pequem d'algun mal. Ja li posaré una espelmeta a alguna mare de Déu per redimir els seus pecats de joventut. I els de la seva muller també, no pateixi.

    Benvolgut sr.manel,
    moltes gràcies pel compliment, però permetim que li digui que en aquest cas seria més aviat "heroïna nacional" i tenint en compte el post de l'altre dia, val més no jugar massa amb les drogues no fos cas que el Carles Sabater ressucités de veritat.

    Benvolguts Markitus i Haller,
    jo també he pecat d'anar a "estudiar anglès" a Anglaterra i en més d'una ocasió vaig sentir vergonya aliena del grup dels espanyols. Frases com "si todó somos españolé pá qué tenemó que hablá inglé" em van fer més d'un cop venir basques. Els ho ben juro que no vaig poder entendre mai com tota aquella púrria espanyoleta podíen ser estudiants universitàris. El que sí que vaig entendre és que així anem també...

    Benvolguda Pissarra Negra,
    quin gran tema que acaba de treure!!! No sap quans cumbes d'aquests he hagut d'aguntar i quantes lliçons morals m'han volgut inculcar. Em fot moltíssim veure com tots aquests volemsalvarelmón van a l'altra punta del planeta a ensenyar fer malabars i després em vénen a fotre la tabarra amb les seves moralines facilones. Està molt bé ajudar als altres, no diré que no, però ara es veu que si no vas a un altre continent no cal fer res. El que dèiem... només per fotre el fantasme i fardar...

    ResponElimina
  10. Sra. Sagristana:
    Vostè l'ha clavat. Es pot dir més fort però no més alt: No hi ha res dolent en anar a estudiar a l'estranger. Tampoc hi ha res dolent (al contrari) d'anar a ajudar durant les teves vacances. El que rebenta és la gent que es creu hipermegaguayyys pel sol fet d'haver estat fora. Com si tot el de fora fos millor pel sol fet de ser-ho. I que per si no en tenen prou, es passen tot el curs parlant del tema, dient "allà al Salvador..." o "allà a Brighton..."

    Que se n'adonin d'una vegada: A la resta de mortals NO LI INTERESSA el més mínim què han fet mentre eren fora.

    M'agradaria, ja que vostès tenen més gràcia per a fer-ho que no pas aquesta servidora, que algun dia fessin un escrit del tema aquest dels multicultis oenejetas que es creuen guais per anar de "turisme solidari" a l'estiu.

    Salutacions antipedagògiques.

    ResponElimina
  11. Moltes vegades aquests comentaris de "Ui! Què valenta ets marxar un any a l'altra punta del món!!" no els fa un mateix.
    Per a mi, i com vostè diu, això no és ser valent, sinmás, és marxar i conèixer altres coses.
    I pot generalitzar el comentari "Ui!Pobre.." i d'altres a mil i una situacions.
    aka. Ui, pobres els treballadors del banc, mira que treballar el dijous a la tarda....

    mi cago, ui si pobrets.

    I en referència al últim comentari, si en algun moment diem "allà a x lloc.." és pq encara tenim el cervell allà, no hi ha més.
    També es bo sortir de les putes quatre parets del puto poble i veure més enllà.
    I si, si al arribar aquí creiem que algunes coses fan fàstic i que tot segueix igual, no s'ho agafin en negatiu, és el que hi ha.

    ResponElimina

 
ir arriba