divendres, 19 de desembre de 2008

El Dia del costat de casa meva em fot molt de fàstic.

Gràcies al post del nostre apreciat Markitus m’he recordat de l’experiència desagradable que vaig viure fa un parell de dies.

Ho confesso: estic enganxada a la coca-cola. En deixo de veure a temporades, però ara passo per un moment en el que em ve de gust a tota hora. És per això que al cap d’un parell d’hores d’estar passejant i mirant botigues necessitava beure’m una llauna. Quasi ja estava al costat de casa i vaig pensar que entraria un moment al Dia a comprar-ne una ampolla i me la beuria dinant. A mala hora se’m va acudir això òstia...

Aquest supermercat, com a mínim el que tinc a prop de casa, fa una pudor inaguantable. Només entrar ja se’m va començar a remoure l’estómac i vaig pensar a sortir, però total només era agafar una coca-cola i fotre el camp. Després de travessar tots els passadissos, em vaig trobar davant d’on hi ha les begudes i, com ja m’hauria pogut imaginar, no n’hi havia de la que volia. En tenien de zero, light, sense cafeïna, sense cafeïna i light... però on era aquella tan ansiada ampolla de coca-cola normal per la qual havia creuat tot aquell cau de rates pudent? Ni que fos una trista llauna home...

En aquell moment no només em va envair la ràbia per haver entrat allà, sinó que el meu cos ja no va poder suportar més aquella mala olor i em van començar a venir basques.
Tan ràpid com vaig poder em vaig dirigir a la sortida, temia potar allà mateix, però tot i que només tenia ulls per la porta, al marxar em vaig fixar amb la caixera. Valga’m Déu! L’encarregat de recursos humans d’aquell lloc ha de ser per força retardat mental, ara segurament ni la meitat del que ho són les ties de la caixa, les quals per norma són sudàques o yenis, gordes, lletges i baixetes, que com els donis un bitllet de 20 per pagar 7.35 ja no sabran quan t’han de tornar.
Bé, un cop fora del lloc aquest, vaig continuar cap a casa i vaig entrar a un pans&company per comprar la puta cola. Però és clar, era l’hora de dinar i estava a petar de gent. Aquí sí que ja em pensava que mataria algú.

Finalment, amb la sang bullida, vaig anar al cyber de sota casa meva a comprar dues putes llaunes. Per fí un lloc decent! Em van costar 3 euros, però com a mínim em vaig poder tranquil·litzar i beure de gust.

Amb tot això vull dir que, per molt que fos el mateix producte als tres llocs i a l’últim el preu fos molt més car, no hi ha ni punt de comparació. Així doncs, el meu consell de merda és que seguiu l’exemple del sr. que vol ser blogger i aneu a comprar al mercat o a llocs de confiança, que per estalviar-me un puto euro ja veieu el tràngol que vaig haver de passar.
Ui sí... que la Sagristana ens ha sortit llepafils ara... Doncs sí! I què passa?



8 comentaris:

  1. Un bon amic meu, barceloní, intel·ligent i amb força odi envers la societat va comprovar que el preu dels productes de grans marques (coca cola, ariel, matutano...) és el mateix ja sigui al caprabo o al dia. Així que una boníssima opció és fer una compra per internet i que t'ho portin a casa. T'estalvies caixeres de l'inframón i haver-ho de carregar.
    Salut i coca cola freda, que per cert, en aquest puto país, el seu lloc d'origen, és una puta basura extremadament dolça.

    ResponElimina
  2. Has tastat l'Inka Cola? Només una dada: és de color groc.

    I està bé, tu...

    ResponElimina
  3. Vigli amb el que fa i el que diu Sagristana, que aquests del Día son molt aficionats a enviar els geos a la gent que els critica per internet.

    http://es.youtube.com/watch?v=aIiRFSCgGu4

    ResponElimina
  4. Pare, no és que el DIA del costat de ca seva faci pudor, és que en general tots els locals de la cadena fan olor a sofre i començo a sospitar que sota les tofes de les dependentes s'amaguen un parell de banyes punxagudes.
    Els DIA sembles reliquies del pitjor moment història de la unió soviètica. Locals desangelats, menjar amuntegat, preus mal colocats, envasos oberts, flourescents inquisitorials que semblen trets d'un sanatori, etc.
    Diuen que la caixa de pandora és en realitat un iogurt grec de la casa DIA. El dia del judici final algun incaut l'obrirà i en sortiran totes les malalties que nosaltres, humans miserables, pensàvem que havíem vençut. Només és qüestió de temps que l'escorbut i la pesta negra reclamin el que és seu.

    ResponElimina
  5. Avui he tret el peridodista que hi ha dins meu hi he fet un treball de camp per comprovar la seva teoria. No sé on les caixeres tenien més greix, si al cabell o al cul. Comentaris masclistes i desafortunats a banda,a mi em sembla més malrollero el lidl, amb aquelles etiquetes en alemany i aquell aspecte de magatzem d'estraperlo. I aixo els que ho venen, millor no aprofundir en com han de ser els llocs on els fan.

    ResponElimina
  6. Perdoni la meva absència bloggera. Ja estic aquí per a repartir hosties.

    Com molt bé ha encertat vostè, sra. Sagristana, he estat preparant la Missa del Gall, que aquest any hi punxo jo en una sessió eclèctica on oferiré un sermó dur, contundent i agresiu contra tota aquesta colla de rojos pecadors, de l'estil dels sermons que més agraden als nostres parroquians.

    Bé, al tema.
    Com bé diu l'amic Valero, no és que el DIA de vora casa seva sigui un femer, és que tots els DIA són fastigosos.
    Jo per sort no els freqüento, ja sap que jo sóc un maleït personatge de morro fi i no baixo més avall d'un Caprabo (ara Eroski), però sé de quin peu calcen.

    Jo, últimament també li estic donant tombs a això de anar a comprar a llocs de confiança, a les petites botigues o mercats on els productes són més bons (i freqüentment, més cars). Llàstima de la meva creixent vagancia que sols em permet pensar-ho i no dur-ho a terme.
    Però bé, que se'm noti la voluntat, que jo apoyo i reso per tota la gent que segueix "fent barri" i no pels que, venuts com uns fills de puta, donen els seus calers a les grans multinacionals de merda.

    Un cop comentat, vaig a passar el rosari.

    Germans, aneu-vos-en en pau.

    ResponElimina
  7. Les coses han canviat molt, jo vaig treballar en un super on la imatge era molt important, encara que fós una simple caixera, havies de parlar català o/i castellà segons com se't dirigís el client, i ser ben educat, "bon dia, passi-ho bé,etc"., i amés, i per mi moooolt important, que fós ràpida.
    Ara fa fàstig trobar segons qui a caixes, per mi, que no sóc clienta habitual d'enlloc.,les milloretes son al mercadona.,i al carregour, capravo, hi ha de tot. Al dia, ldel,..nefastes!

    ResponElimina
  8. Vaig preparant el bat de beisbol?

    ResponElimina

 
ir arriba