diumenge, 16 de novembre de 2008

Crueltat bloggera.

L’altre dia, volent deixar un comentari en algun dels molts blogs que cada dia llegeixo, em vaig sentir agredida. Mireu quina paraula havia d’escriure:


Òstia puta!!! Ja ho sé que el dia que Déu em va fer passava per un mal moment, però joder... tampoc és per fer-ne escarni públic. A veure, jutgeu vosaltres mateixos:

Que no sóc una bellesa???? Segur! Però tant com perquè una puta màquina faci burla de mi i em digui directament “refea” crec que va més enllà del que podríem anomenar humanament suportable. Des d’aquest dia que no paro de plorar pels racons i la ràbia va creixent en el meu interior. No només em bull la sang, sinó que per venjar-me d’aquest Déu que em va fer així i a sobre permet que tothom se’n foti a la meva horrible cara, cada cop que vaig a netejar-li la seva puta casa destrosso tot el que trobo per davant i robo el que em ve de gust.
Per descomptat, de la sang de Crist no en queda ni un cul i de la recaptació dels diumenges menys.

Ais... i dit això, la pau del senyor sigui en vosaltres. Perquè en el meu esperit fa dies que va desaparèixer.


PD: Pare Bukkàkez, si nota algun desperfecte o troba a faltar alguna cosa durant la missa de demà ja sap a què es degut. Ara, si té collons vingui’m a dir alguna cosa, que com a cònjugue del totpoderós filldeputa que em va fer així rebrà de valent.

5 comentaris:

  1. No pateixi, dona. Jo sóc el primer d'estar de la missa fins els cullons.
    Per mi com si una secta Satànica vol utilitzar l'esglesia com a bonic Temple del Mal. Si paguen bé...

    Per altra banda, recordar-li que el Calze Sant i els diferents elements de la vaixella eucarística, estan banyats en or. Al mercat negre, se'n pot treure força calers. Potser li arriba per a cobrir la seva cirurgia estètica facial. Jo sols li comento.
    I no pateixi, que el Seguro Vaticano ho cobreix tot. Fins i tot els escolanets. En dos dies laborables, tornariem a tenir estris. De mentre, amb uns de l'Ikea ja fariem, que són prou macos i dignes.

    Això sí, abans de tocar-se amb bisturís, des del meu punt de vista humil i cristià, li recomanaria fer-se una mica la cera per la zona de sota el llavi. I una mica de coliri als seus preciosos ullets, potser també. I probi a dormir més i/o millor.
    Faci'm el pavor.

    ResponElimina
  2. Què cruel és la tecnologia.. es nota que això de l'intermex no té sentiments... Estic d'acord amb el "padre", cera a dojo, coliri, menys alcohol (segur que hi ha altres "alegries" que destrossen menys la carrosseria facial) i a menjar-se el món (o en el seu defecte un bon poll...)
    Salut !!

    ResponElimina
  3. Això del blogueig pot arribar a ser molt cruel. Per això es va inventar el feisbuqueig, per que la crueltat és una escala ascendent sense fi.

    ResponElimina
  4. En primer lloc, perdonin-me per contestar tan tard.

    Estimat Pare Bukkàkez:
    Merci per ser tan comprensiu i pel consell sobre vendre-ho al mercat negre. No dubti que ja ho tinc tot col·locat.
    Ara, els calers prefereixo ventilar-me'ls en estufepaents varis per evadir-me de la meva repugnant realitat abans que en cirurgia. Que això dels visturís em dona molt mal rollo.

    Benvolgut Albert:
    Tan vostè com el pare Bukkàkez no en tenen ni idea de depilació. Just el dia de la fotografia m'acabava de fer la cera per tota la cara, el mal és que ja no s'em podia treure més pèl. A més, aprofitant que estava a l'esteticient em vaig maquillar i pentinar a la perruqueria, o sigui k millor que tal com surto aquí no podré estar mai.
    Ah! I li agrairia molt que completés la frase "i a menjar-se el món (o en el seu defecte un bon poll..." perquè a part de lletja sóc tonta.
    Així doncs, veu perquè mai podré deixar l'alcohol oi?

    Benvolgut Josep:
    Quanta raó té. Jo, tonta com sóc, em vaig fer un facebook per lligar i/o xaferdejar (com tothom) i només n'he tret que disgustos.
    No n'apendré mai...

    ResponElimina

 
ir arriba