dijous, 27 de novembre de 2008

Companys de pis

Les festes universitàries no eren massa desenfrenades, vivint a casa de la iaia.
[L'autor lamenta haver recorregut a tal imatge, tan poc vista a internet]


Els companys de pis són aquells éssers creats amb l'objectiu principal de ajudar-te a pagar el lloguer d'un pis.

No obstant, i com normalment aquest objectiu s'acostuma a complir sense problemes, han afrontat altres objectius secundaris però que requereixen més atenció. Tots aquest objectius secundaris es podrien resumir sota el lema "tocar els collons a la resta de companys de pis".

Per avui sols diré que els companys de pis es diferencien en dos grups: els amics i els companys de pis purs.

Els primers són una bona opció si hi ha confiança i ja sabem de quin peu calça per saber a què ens enfrontarem. Això sí, un gran perill és precisament que la confiança faci fàstic i l'altre es prengui més llicencies de les que hauria.

En aquest cas dels amics, anar-se'n a viure junts pot ser el detonant que faci volar pels aires l'amistat, així com ho fa en molts casos l'anar-se'n a viure amb la parenta. Al tanto.



Els segons, els companys purs, són aquells que o bé ja viuen al pis on entrem, o bé els hem de buscar (i sobretot seleccionar) per que ocupin un habitació del pis on ja vivim (i sobretot, paguin la seva part).

Aquí, si la selecció no és bona o massa amplia, ens trobarem amb individus amb pocs o cap punts comuns amb nosaltres. És una experiència de risc.

Hi ha el punt a favor, en aquest cas, que és que al no ser amics, la sociabilització serà escassa, és a dir, cadascú a la seva. Això jo ho trobo un gran què.



No entraré en el que podria ser un 3er grup de companys de pis, el de la parella sentimental, doncs jo no puc (ni vull) viure a la Parròquia amb cap parella que tingui (a no ser que sigui un altre capellà com jo, que prego a Déu que no). Així que per desconeixement, aquest el deixo per qui vulgui analitzar-lo.



Serveixi aquesta entrada com a introducció a una sèrie d'anàlisis sobre els companys de pis.

Pròximament, seguiré amb alguns dels diferents objectius toca-genitals, que si no això serà etern, com el dolor que haurien de patir alguns d'aquests fills de puta que viuen amb nosaltres.


Deu vos fuck!

7 comentaris:

  1. Aaaargh! Com odio aquesta mena de posts. Una de les meves grans frustracions eternes ha sigut no compartir pis en època d'estudiant. Coses del ser de Barcelona i estudiar la carrera a Barcelona.
    I sí, tothom em diu que no em perdo res i que és més problemàtic i desagradable que altra cosa, però... És la meva vida i la desgracio com vul, vale!!?

    ResponElimina
  2. Llegnt el titol del post em pensava que faria referencia a aquell moment masculi en el qual entrem a un bany public a fer pis amb algu al costat. Llegit el post no puc donar opinio, nomes he visitat pis d'estudiants. SEmpre em rebien amb la frase "avui esta una mica desordenat, pero no sempre esta aixi". Segur. Estara pitjor o molt pitjor.

    ResponElimina
  3. Vatua l'olla!!!!

    I jo convençut que els companys de pis són aquells que comparteixen amb tu els pixums, entrecreuant orins en una pared o alliberant riuades a qualsevol descampat.

    ResponElimina
  4. Markutis, és cert que és freqüentment problemàtic i pot ser un puto caos viure en un pis d'estudiants, però jo no ho canviaria pas per tornar a viure amb els pares. Tot i que hi hagin companys que puguin ser pitjors que pares, paga la pena el fet d'anar a la teva puta bola, amb els teus horaris, les teves xurris o qualsevol cosa il·legal/políticament incorrecta que vulguis fer.
    Com aquell dia que vaig fabricar un gos-bomba durant una timba de ruleta russa amb altres capellans, mentre ens mamaven el penis 6 menors chineses (menors de 10 anys, vull dir). I sense reciclar!

    Sr. Manel, té raó, aquesta frase és com la benvinguda i la justificació de perque el pis està així de llord. Jo l'he arribat a emprar hores després de fer neteja general, així que imagini's!

    Sr. Manel & SergiBR gràcies per fer ambdós la mateixa broma alhora, que tot sigui dit, és força fluixa. No deixin de fer-ho, per molt fluixes que siguin.

    ResponElimina
  5. Sr. Pare Bukkakez... com definiria aquesta simbiosi mística entre dos caps separats pel temps i l'espai? Joder pues aquesta es de les bromes més potents que tinc... veig que haure de tornar a empapar-me dels meus grans referents del humor (Jaimito Borromeo, Mariano 1,85, Los Morancos, Arevalo). No fare cap broma amb pis i empapar-se,no sigui que taqui el seu espai de comentaris. Ho he tornat a fer! Veu? Mereixo penitencia.

    ResponElimina
  6. Té raó. Un comentari fluix i poc elaborat. Tot el contrari que la foto aquesta que encapçala el seu escrit. Cada cop que la miro, em moro d'enveja de no ser present a la fiestorra.

    ResponElimina
  7. Companys de pis... qui els va fotre! Jo n'he tingut tant dels que es pasen el puto dia al sofà del menjador i arribis a l'hora que arribis, vagis amb qui vagis, no se'n mouran per res, com els que arriben a casa i es tanquen a l'habitació per no haver de dir ni un trist holaquetal.

    Sincerament prefereixo els segons, que facin la seva i no toquin els collons.

    Ara, fer els càstings és el millor. Un dia va venir un paio tant friki que no vem poder esperar ni a tancar la porta per riure. Informàtic havia de ser... no falla. No sé si per la seva condició (estar acostumat a no veure una tia en sa puta vida), al veure dues noies (mal que ja quedés clar que jo sóc lletja del cagar) es va posar tant nerviós que no parava de suar i tartamudejar.

    Bé, pel que fa a la foto, deixi'm comentar que tots els seus companys tenen les mans als genitals menys vostè, que deuria ser el primer al que la xineta li va mamar a sota la taula.

    Un altre dia dissimuli home, o digui-ls-hi a ells que no s'impacientin i que parin de tocar-se que aviat els arribarà el torn.

    ResponElimina

 
ir arriba