dissabte, 11 d’octubre de 2008

I el cinquè dia ho va saber publicar.

Ni sé des de quan que sóc la sagristana de l’església del meu poble i estic farta d’escoltar els sermons inacabables d’alguns putus mossens, plens d’una raó absoluta que no s’aguanta per enlloc i que em provoquen un sentiment d’odi infinit. Així que he decidit intentar canalitzar tota aquesta energia d’alguna manera.

Com que m’he anat reprimint, ara no només em bull la sang en sentir aquests mossens, sinó que aquest sentiment ha anat augmentant a un ritme vertiginós i nombrosos aspectes que envolten la meva vida, situacions que visc en primera persona o que m’expliquen, i accions o diàlegs que es produeixen amb la gent del meu voltant m’irriten infinitament.

Un dia, quan ja pensava que el mateix Satanàs m’havia posseït, em vaig anar a confessar al Pare Bukkàkez i em va recomanar que m’unís a la seva iniciativa de crear un blog per “rajar” ben a gust de tot el que ens molesta, que no és que sigui poc i que, molt probablement, cada cop serà més.

Encara que n’estic fins als collons (que no em pengen per sota la sotana, deu ser el que té no tenir ni collons ni portar sotana) d’això de fer de sagristana, n’utilitzaré el nom, perquè és així com em coneix tothom. La bona de la Sagristana, la que no diu mai res, la que podem putejar i no passa res.
Doncs ara seré jo la que em cagaré en tots vosaltres i la puta mare que us va parir, i em quedaré tant ample.

Que ja podem dir missa que res no canviarà?? Segurament. Tampoc pretenem canviar res, només fotre una bona mossegada a la jugular del que ens toca els collons, fer-ne una mica de sang i així, potser, respirar una mica més tranquils.

Apa germans, aneu-vos-en en pau. (Per fi puc ser jo qui pronunciï aquestes paraules!)

1 comentari:

  1. Benvinguda, estimada Sagristana.

    Els temps de contenció i acumulació de rabia s'han acabat. Ja prou de que ens surtin morenes de tant suportar els diables que ens envolten i les seves accions estúpides.
    Aquí podem petar lliurement sense preocupar-nos de si s'ofèn (per molt que ens encanti) algun dels nostres feligresos imbècils, o de si ens miren amb ulls rars sols perquè no tenim la sang d'orxata.

    Aquí bulliran litres i litres de sang (de Crist) i nosaltres ens ruixarem amb ella.

    ResponElimina

 
ir arriba