dimecres, 29 d’octubre de 2008

Aneu a la merda tu, el llapis, la goma i la mare que et va parir! (sobretot ella).

L’altre dia ja vaig deixar anar com d’odiosos són els nens del meu grup de catequesi. Però avui he pogut constatar el que ja sabia: els seus pares són cent mil vegades pitjors.
Des del primer dia que he tingut problemes amb els progenitors dels monstres. Des de fer-me responsable del merder que fotien al lavabo, quan jo ja els havia deixat amb els pares, fins a donar-me un toc d’atenció perquè els seus fillets modèlics (ha-ha!) es senten malament dins el grup.

L’incident del lavabo em va fotre, perquè no vaig saber contestar-li un “vés tu a veure que foten els teus fills o si no perquè els tenies” a la mare impertinent de torn, però era el meu primer dia i no vaig saber reaccionar. Vaig anar a dir-los que no cridessin tant i avall.

Però avui... avui, després d’un dia de merda, de pluja, d’aguantar els nens més impertinents que mai, no he pogut aguantar-me. Ja estava a punt de creuar la porta per sortir al carrer, quan em venen dues mares a dir-me que els seus nens estan taaaaaant disgustats perquè dues nenes quan no els prenen la goma, els prenen el llapis o els diuen que són tontos. A veure... són les 6.30 de la tarda, que collons m’importa si han perdut el llapis o la goma??? Si veiessin els seus fillets en acció, s’empassarien les paraules de cop. Jo els he dit que els seus nens no és que fossin uns sants tampoc, i que tots es passaven la puta hora queixant-se de que uns es prenien les coses als altres. Imagineu-vos una hora aguantant frases de l’estil: “Fulanitoooo m’ha preeees el llaaaaapiiiiiis!!!!!”, “Menganitoooo s’ha colaaaat!!!” o “l’altreee diaaaa Menganitaaaaa em va dir burraaaaaaa!!”. I jo penso, encara curta que es va quedar Menganita la veritat.

Però quan vols fer veure als pares que tots els nens són uns cabrons que es volen fotre uns als altres, i els seus també són així, et miren malament i et parlen pitjor. M’han dit, amb uns aires de superioritat que eren per trencar-los la cara, que els seus fills mai havien tingut cap problema fins ara i que a veure si feia el favor de fer-hi alguna cosa.

Que no es preocupin, ja ho tinc tot pensat. El proper dia portaré cinta aïllant i els taparé la boca. A les mares clar.

Els nens que facin el que els toca per edat, emprenyar-se els uns als altres i incordiar. Al final no fan més que el que faran quan creixin, però enlloc del llapis es fotran les novies, enlloc de colar-se a la fila seran uns trepes que intentaran passar per sobre dels seus companys de feina per arribar abans als millors llocs i enlloc de sentir que els diuen tontos els diran que són fills de puta impertinents.



I en la majoria dels casos no s’equivocaran, perquè les seves mares de putes impertinents en tenen un rato llarg.

2 comentaris:

  1. Brutal. L'afegeixo de seguida a la llista de blogs que es queden sense pati per ser políticament incorrectes. Felicitats, veig que no sóc l'única que afirma aquesta gran veritat: tots els nens són uns cabrons.

    Salutacions antipedagògiques.

    ResponElimina
  2. Oh! quin gran goig, quina joya!
    Dues bones noves en una:
    Ja tenim comentarista extern i a sobre és la gran Pissarra Negra.

    Obviament, a vostè, Pissarra Negra, també l'afegim com a link.

    Quan ho celebrem, Sagristana?

    ResponElimina

 
ir arriba