dissabte, 18 d’octubre de 2008

Algú ho ha de dir: Anar a Eivissa no és cap orgull

Abans que s'acabi definitivament el regust de l'estiu, permetin-me que em bulleixi la sang amb un tema de temporada:

Molts dels feligresos, en temporada estiuenca, s'estarrufen de modernitat al cridar als quatre vents que se'n van uns dies de vacances a Eivissa.

Es veuen nicks en programes de missatgeria instantànea, il·lusionades pseudo-redaccions en blogs, imàtges típiques i repetitives de l'estança a l'illa penjades en Facebook's i altres putes reds socials... Tot això del pal guai, cool, original i súper-divertit.

Un ramat és el que són. Un ramat de gilipolles.

Fa anys que anar a Eivissa va deixar de ser original. Avui en dia qualsevol garrul@ hi va cada estiu.
Parroquians que prefereixen una cançó del Bisbal a una sessió d'electrònica, parroquianes pijes rebossades de Tous, gent que ni tan sols acostumen a sortir de festa ni drogar-se,... a l'estiu tots cap allà. I sobretot, que tothom se n'enteri bé. Que són súperguais.
Si això no és ser bestiar estúpid, digueu-me el què és.

No entengueu malament el meu sermó, germans. No critico l'anar de festa a Eivissa, però el que no suporto és que em vinguin de cools per tal fet, perque avui en dia, anar a Eivissa de festa és de lo més normal. Inclús vulgar.
L'ambient garrulístic que s'hi respira és força elevat, i la gran quantitat de drogues que hi circula no ajuda a millorar-ho.

S'ha de ser molt estúpidament pretenciós per fardar d'anar de festa a l'Illa Blanca.
O ser molt garrulo... perquè sí, germans: es comença vacil·lant d'anar a Eivissa, i s'acaba fardant de sortir a Callejeros.

A més, salta a la vista que ja és pecat només ser-hi...

Reso cada dia al meu Déu venjatiu per que cada vegada que algú vacil·li d'anar a Eivissa, rebi un atac diarreic en mig de la discoteca caríssima de torn.

2 comentaris:

  1. Totalment d'acord. Cada any haig d'aguantar un munt de comentaris referents a com de superguaiquetecagas és anar a Eivissa, a veure postes de Sol al Café del Mar, a ballar en bikini a al Bora bora, a drogar-se fins al cul a Pacha o Space i estar sense dormir dies i dies.

    Pots contar...

    No hi he estat mai i no puc negar que m'hi hauria agradat anar-hi algun cop, però si ho penso racionalment m'adono que la majoria de gent que conec que hi va asíduament em cau com el putu cul i que, només que la meitat de gent siguin igual de garrulos o gilipolles vestits plens de marques "guais" per tot arreu, estic molt millor a casa meva.

    Platja?? Sí, a petar de gent.

    Festa?? També, però sense lloc ni per moure't i a uns preus desorvitats.

    El que em fa molta gràcia també són els comentaris de l'estil: "uala tia, aquest finde vem anar al Pacha d'Ibiza i ens van deixar anar a la zona vip. Saps qui hi havia??? El cosí del veí del tiet del Jorge de Gran Hermano I!! Quina passada tia, que ens fa firmar un autògraf i tot!". I jo el que penso és:
    1- Quina puta merda de gent que hi ha a la sala vip, no vulguis saber com era la resta.
    2- Saps perquè et van deixar passar i et va firmar l'autògraf?? Perquè portaves tapat molt menys del que ensenyaves i se't volia tirar. Tal qual.

    Les coses quan es massifiquen i es popularitzen perden tot el seu encant, i aquest n'és un clar exemple.

    ResponElimina
  2. Ufff... no me'n parli de Zones VIP, no me'n parli...

    Fa dies que el meu sistema digestiu en prepara una de grossa sobre aquestes "exclusives" zones.

    A mode de trailer diré que:

    Totes les zones VIP del món haurien de ser arrassades amb nàpalm en la seva hora punta. Clients, cambrers i porters tots alhora.

    I sí. Té vostè tota la raó en la seva última frase. El que passa és que els subnormals no se n'adonen.

    ResponElimina

 
ir arriba