Sóc jo que em moc per ambients inusuals o avui en dia la meitat de la gent és fotògrafa?
Des de fa uns mesos proliferen, al menys públicament, la gent que "fa fotos", que es compren una càmera descomunal, fan fotos desenfocades i amb angles impossibles i les pengen per la ret, a la vista de tanta gent com puguin.
Crec saber el perquè d'aquest hobbie-boom.
Les càmeres digitals s'han popularitzat, és a dir, abaratit. Molt. Ahir en vaig veure una Deliplus, al costat de les piles AAA i de la señorita Vanesa.
I clar, la gent se'n compra una. Hasta per tenir-la.
Els fa gràcia. Fan fotos de tot el què els sembla. Comencen a potinejar la càmera i el Photoshop. És flipen.
Un dia, amb la paga de Nadal, decideixen comprar-se'n una de grossa. Que segur que és una puta merda mediocre, però "és millor que una digital de butxaca" i "lo important és l'objectiu". L'objectiu, el canó de la càmera, no pas la intenció, vull dir.
I ja està, ja tenim un altre fotògraf wannabe.
Voleu que us sigui sincer?
Mireu, a mi em dieu un dia:
- Vols que t'ensenyi les fotos que vaig estar fent de nit a la ciutat? O vols veure la fotocòpia del meu cul? És en color!
La resposta us la podeu imaginar. El vostre cul no recordo haver-lo vist, i menys aixafat contra un vidre. En canvi, les fotos segur que seran més del mateix del que porta moltíssims anys corrent per tota pantalla.
Prou de tanta posta de sol.
Prou de llumetes mogudes.
Prou d'imatges desenfocades.
Prou de merdes en moviment.
Prou de parets plenes de pintades.
Prou de blanc i negre, sèpia i putos filtres digitals.
Prou de pretendre mostrar una impersonal creativitat.
Estem en una època en què cada minut és un bukkake d'imatges. Aporteu quelcom interessant. Si no, mireu-vos-les vosaltres, que per això les heu parit.
A més, la fotografia és un art basat en aparells caríssims, teoria i pràctica. Això no té cap tipus de valor artístic. Quan feu fotos de melics, per exemple i en cas que ningú ho hagi fet abans, potser podreu dir que és art, perquè podreu argumentar que sou els pioners i us inventareu alguna al·legoria. I jo callaré i assentiré.
Ei, que em sembla fantàstic que us agradi la fotografia i ho gaudiu i practiqueu tant com vulgueu. Intenteu assolir un digne "homenatge" als vostres ídols de la reflex. Però sols interessa veure el què "plasmeu" a gent com vosaltres, que segurament pensarà per dins que ells ho fan millor. I els vostres coneguts aliens a aquest camp, us diran que estan molt bé perquè no hi entenen i els és indiferent, a part iguals. No us prengueu massa en serio la seva opinió.
Quan sigueu originals, us mamaré les gònades i us demanaré que em fotografieu tal i com vaig nèixer, o inclús nu. Mentrestant, no us feu pesats i reflexioneu. Deixeu de menjar-vos les polles entre vosaltres i sigueu una mica sincers.
Però, ei, fotògrafs, no us indigneu per això. Penseu que us ho diu un paio que les seves imatges preferides són les que no ensenyaríeu mai als vostres fills.
A més, no us ho prengueu com un atac personal (tot i ser-ho). Gran part de la ràbia que estilo en aquest tema ve donat per que fa temps em vaig topar amb un complet inútil, que es dedicava a això. Vaig adonar-me que si ell ho feia és que tenia menys mèrit que gratar-me l'escrot amb pijama.
Per això, des que aleshores veig tant fotògraf amateur per cada racó d'Internet, una escalfor em puja del més profund de l'estómac fins al cervell mentre caic bruscament agenollat i clamo al cel:
- Per què?! Per què tanta pretensió?!
Escrits
